divendres, 30 de gener del 2009

HTTPS: comunicacions segures per Internet.

Sempre que ens connectem a una pàgina web, un flux de dades viatja fins al nostre ordinador (textos, imatges...). De la mateixa manera, sempre que enviem informació -a través d'un correu electrònic o d'un formulari- les nostres dades també fan aquest viatge des del nostre ordinador fins al servidor de destí. Aquest intercanvi d'informació es fa gràcies a un protocol de comunicacions anomenat HTTP. Us sona?

Passa que, durant la transferència, aquestes dades podrien ser interceptades i llegides. Per evitar això existeix una variant del protocol HTTP que fa que tota la informació entre nosaltres i el servidor viatgi encriptada, de manera que sigui molt improbable que un tercer la pugui desxifrar. Aquest protocol és HTTPS (S de segur). El podeu veure al principi de l'adreça web de bancs, de comerços electrònics, etc.

No volem posar la por al cos a ningú, el robatori de dades a la Xarxa és possible, però no és habitual. De la mateixa manera que ens poden prendre la cartera al sortir de casa però no ens passa cada dia, i a la majoria no li ha passat mai.

Aquestes adreces iniciades amb HTTPS tenen sentit en alguns casos:
  • Si fas una compra per Internet assegura't que el web on fas la compra està sota una adreça HTTPS (almenys en les pàgines on es finalitza el procés de compra).
  • Si en el teu negoci ofereixes algun servei web on s'han de trasferir dades importants (comptes corrents, números de targes de crèdit...) és important que tinguis un servidor segur i que el teu web estigui sota una adreça HTTPS.
Els servidors segurs acostumen també a anar acompanyats d'un certificat d'autenticitat, però aquest és un tema que deixarem per divendres que bé.

divendres, 23 de gener del 2009

IMAP: toca fer un pas endavant amb el correu electrònic.

Si mai heu configurat un compte de correu en un programa tipus Outlook, us sonarà un pas de l'assistent que demana quin tipus de servidor d'entrada tenim: POP o IMAP. Què volen dir aquests termes?

POP i IMAP són dues maneres diferents de rebre els missatges al nostre programa de correu (Outlook, Thunderbird...) des del servidor de correu. Generalment el sistema POP ha estat el més utilitzat, tot i que IMAP (Internet Message Access Protocol) ofereix una sèrie d'avantatges respecte al sistema POP que val la pena tenir en compte.

Algunes avantatges del sistema IMAP són:

  • No hi han esperes en la recepció de missatges. S'estableix una connexió permanent entre el nostre programa i el servidor, de manera que rebem els missatges pràcticament a temps real, en lloc de cada cert temps com passa amb POP.
  • Els missatges i les carpetes que veiem estan realment al servidor. Quan creem o eliminem elements, ho estem fent també al servidor. Això fa què si ens connectem des de diferents ordinadors, l'estructura del servidor (carpetes, missatges enviats i rebuts, esborranys) es mantingui.
  • Al poder conservar els missatges al servidor, podrem accedir a qualsevol coreu encara que ens connectem des d'un altre ordinador. Visca la mobilitat! L'estat de llegit o no també es guarda al servidor.
  • Si un compte de correu el supervisen diferents usuaris (pensem en els info@lamevaempresa.tal), poden estar tots connectats simultàniament amb la seguretat d'estar veient tots el mateix estat: si algú llegeix els missatges nous, els altres usuaris veuran que han estat llegits, els podran rellegir, etc.
Si el sistema IMAP és més evolucionat, per què continuem configurant els comptes amb POP?

Segurament per la inèrcia de la època de les connexions telefòniques lentes, on el POP era més recomanable. Si normalment accedeixes a Internet amb ADSL aquest problema desapareix.

D'altra banda, guardar els missatges al servidor de correu implica utilitzar els recursos d'emmagatzematge del servidor. Si l'espai de disc que tenim disponible és limitat, llavors haurem de vigilar la quantitat de correus i arxius adjunts que mantenim al servidor. Amb el nostre programa de correu podem guardar còpies dels missatges més antics al nostre ordinador i eliminar-los del servidor.

Com provar-ho?

Generalment configurar un compte de correu amb IMAP es fa igual que amb el sistema POP. Els assistents dels programes de correu demanen que triïs un sistema o un altre, i la resta de paràmetres acostumen a ser els mateixos.

En resum, t'animem a que provis i descobreixis els avantatges del sistema IMAP. Les noves tecnologies evolucionen molt de pressa i els que no estem especialitzats en aquests temes no ens hi podem quedar al marge.

divendres, 16 de gener del 2009

Mira que acabo de veure!


La geolocalització de serveis i de continguts per Internet és un dels camps que diuen que tindrà més expansió, així que caldrà estar atents a totes les oportunitats que els nous serveis ens oferiran en aquest sentit.

Dins d'aquest àmbit existeix una aplicació en línia que ens ofereix un servei de geolocalització de fotos i comentaris i que s'anomena Twitxr.

Twitxr ens ofereix un sistema ben senzill:
  • Et registres i t'obres un compte d'usuari.
  • Twitxr et dóna una adreça de correu privada, que només coneixes tu.
A partir de llavors ja ho tens tot a punt per geolocalitzar fotos i comentaris a través del teu mòbil. Sempre que trobis alguna cosa interessant que vulguis compartir fas el següent:
  • Fas una foto.
  • Envies un correu a la teva adreça privada de Twitxr, en el qual a l'assumpte del missatge hi poses l'adreça del lloc on ets, i al cos del text el comentari que vulguis fer. No t'oblidis d'adjuntar la foto.
Automàticament la teva foto es publica geolocalitzada a Twitxr. Vols veure'n un exemple? Ara mateix he enviat al meu compte aquesta foto.

A més com que és una aplicació interconectada, pots enllaçar directament les teves fotos amb el teu compte de Twitter, de Facebook, de Flickr i de Picasa.

En fi, amb un sol missatge via mòbil comparteixes amb tota la teva xarxa social de contactes les imatges del teu dia a dia, per lleure o per treball, això ho tries tu.

divendres, 9 de gener del 2009

Web 2.0, empresa i fidelització de clients.

Quin sentit té per a l'empresa conèixer i adquirir una actitud 2.0? És realment útil, necessari i productiu? Avui et convidem a fer una breu reflexió sobre aquesta pregunta i t'aconsellem que utilitzis els 3 minuts per escoltar l'opinió de Genis Roca sobre Internet i la fidelització de clients.

Nosaltres hem recollit quatre idees bàsiques d'aquest vídeo, et recomanem que facis el mateix i t'agrairem molt que les comparteixis amb tots nosaltres.

El canvi. La Web 2.0 és un espai d'interacció entre persones, professionals i consumidors que expressen i comparteixen les seves opinions.

La novetat. Cal que l'empresa canviï la forma de relacionar-se amb el seu client, cal que aprengui a escoltar a preguntar i a valorar l'opinió d'altres professionals, de clients, de consumidors... de qualsevol persona disposada a compartir.

El cost del canvi. La Web 2.0 no necessita d'inversions en equipament i en infraestructura, necessita d'un canvi cultural. Cal que directius, professionals i treballadors integrin una actitud de xarxa en la seva activitat professional.

L'avantatge d'aquest canvi. La supervivència. La interacció habitual nodreix l'empresa de la informació necessària per a millorar el seu servei i oferir als seus clients allò que demanen.

divendres, 19 de desembre del 2008

Un caga tió amb llaminadures digitals

S'acosta Nadal així que avui fem cagar el tió.

En primer lloc cal cantar-li la cançó: us deixem aquí un ellaç amb el recull de diferents versions de la cançó del caga tió del Baix Camp, que per proximitat geogràfica són les que ens toquen més d'aprop a Enraona.

Tradicionalment el tió caga llaminadures i petits obsequis (la Wii la porten els reis) així que us deixem aquí una muntanyeta de llaminadures digitals. Esperem que us agradin, les trobeu ben bones i us facin bon servei:
Si voleu col·laborar al tió aportant algun altre recurs interessant, no dubteu a compartir-lo als comentaris.

Bon Nadal a tothom!

divendres, 12 de desembre del 2008

Altres maneres de pagar i cobrar per Internet.

A mesura que Internet es va fent gran, les empreses tenen a l'abast a molts més compradors arreu del món. No és estrany que vagin apareixent noves modalitats de pagament que faciliten a venedors i compradors els moviments de diners.

PayPal és un dels serveis més populars (150 milions d'usuaris diuen ells). Permet la transferència bancària de diners entre usuaris, amb l'únic requisit que tinguin un compte de correu electrònic.

Com funciona?

Un cop registrat a PayPal, el venedor disposa d'un panell on li arriben els dipòsits que podrà traspassar al seu compte corrent. El comprador no necessita res, no s'ha de registrar enlloc.

Bàsicament PayPal ofereix dos sistemes de pagament:
  • Per correu electrònic. El venedor envia al client una sol·licitud de pagament per correu electrònic. El client només ha de clicar en un enllaç que el portarà al lloc web de PayPal (disponible en castellà) per fer un pagament segur amb tarja de crèdit.
  • Directament des del web del venedor. Si tenim un web de comerç electrònic, dins del procés el comprador trobarà uns botons de pagament que el portarà al lloc de PayPal, on es realitzarà la transacció, per tornar després al nostre lloc web.
També ofereixen sistemes més avançats d'integració del procés en el lloc web del venedor, però aquests dos són els més habituals. Totes les transaccions es fan des dels servidors segurs de PayPal.

Quant costa el servei?

Per al comprador res i al comprador se li aplica una comisió per cada transferència realitzada: entre el 1,9% i el 3,4% segons la quantitat, més 0,35€ per operació. No hi ha quotes d'alta ni mensuals, si no hi ha moviments no costa res.

PayPal i altres serveis semblants no estan pensats per substituir els mètodes més coneguts, com les pasareles bancàries o els contrareemborsaments. Però és molt important oferir als nostres clients el màxim ventall de modalitats de pagament, ja que els dotarem de més llibertat en el delicat moment de decidir si compren o no compren. I un comprador amb més llibertat és un comprador amb més confiança, ingredient essencial en una decissió de compra.

divendres, 5 de desembre del 2008

Flash o no Flash, encara és la qüestió?

El tema d'avui és difícil de tractar en 3 minuts (de fet, com la majoria), però ho intentarem: És correcte encarregar el web de la nostra empresa en "Flash"?

Flash, recordem-ho, és una tecnologia que es va crear amb propòsits multimèdia i altament interactius, però ràpidament va envair la Web i molts desenvolupadors es van llençar a crear llocs i portals íntegrament amb aquesta tècnica.

Bé, bé, però en quins casos és recomanable fer servir Flash?

De moment, així ho veiem nosaltres:
  • En el cas de pàgines web en què es busqui una alta experiència artística, per sobre dels continguts de text.
  • Per jocs i elements molt (però molt) interactius.
  • Per video. Avui en dia a Internet ja no s'entén el vídeo sense Flash. (Totes les pel·lícules que veieu a YouTube es reprodueixen amb Flash.)
  • En qualsevol altre circumstància en que altres tecnologies no puguin fer el que volem (projectes experimentals, etc.)
I per a res més? Conec molts webs en Flash i estan la mar de bé...

És clar, però per desenvolupar la majoria de modalitats de llocs web encara presenta algunes mancances:
  • La indexació de les pàgines Flash en els cercadors no és tant bona com en les pàgines fetes en HTML (una pàgina HTML és la que esteu llegint ara mateix). Google llegeix molt millor els textos en pàgines HTML que en Flash.
  • Per poder veure una pàgina en Flash es necessita tenir un programari específic. La majoria d'usuaris el tenen instal·lat, però la majoria no és tothom.
  • Flash és una tecnologia propietària (ara mateix d'Adobe, demà qui ho sap), i està supeditada als canvis que la empresa vulgui incorporar. HTML és una tecnologia oberta i regulada per un organisme internacional i neutral.
  • Els usuaris amb problemes d'accessibilitat ho tenen magre per navegar per una pàgina en Flash. Els lectors de pantalles tenen molts problemes per accedir al contingut. No passa el mateix amb una pàgina HTML, que es pot interpretar perfectament.
  • Algunes pàgines fetes amb Flash fan incrementar molt el temps de descàrrega necessari per a veure-les.
  • I un inconvenient que personalment trobo molt empipador: els botons d'endavant i enrere del navegador no funcionen. Tot un lloc web en Flash queda capturat sota una mateixa URL o adreça web. Tret de l'inici, tampoc es pot guardar cap contingut d'una pàgina en Flash als marcadors o favorits.
En definitiva, us aconsellem que abans de decidir en quina tecnologia s'ha de desenvolupar el vostre web, analitzeu alguns d'aquests punts i us pregunteu si el producte final cobrirà totes les expectatives que busqueu: efectivitat, posicionament, usabilitat, disseny...

Per acabar deixeu-nos que us recomanem algunes pàgines en Flash que creiem que són magnífiques.

- Un tros d'artista: http://yugop.com
- Explora el sistema solar: http://janus.astro.umd.edu/SolarSystems
- Una pàgina de l'any 2000, de l'ADDDP: http://adddp.free.fr Encara avui és una petita joia.